Declaración de amistad

Aquesta és la historia d'una noia que sempre té ullets de son.
És d'aquelles persones que sempre vols abraçar.
Sota la seva feblesa aparent, hi ha una activitat admirable i interminable.
No vol fer cap mal a ningú i sempre està disposada a oferir tot el que té.
Repartir amor és el seu joc preferit. Està repleta d'amor.
Però, a vegades s'oblida d'ella mateixa.
I no sap on ha deixat les claus del seu petit gran univers.
Però sempre les acaba trobant en qualsevol butxaca.
No es deixa transparentar el primer dia, ni el segon, ni el tercer.
Has d'arribar a casa seva obrint més d'una porta.
Però quan arribes pots sentir-te com a casa.
Algú li hauria de dir més sovint que és una persona bonica.
Potser així aconseguiríem que aquest amor pels altres arribés a ser la seva fortalesa.
Tot i que potser ja ho és ara.
La ventada d’amor arriba a mi quan veig la felicitat al seu rostre.
I la seva sensibilitat es converteix en la meva i som dos niñas desorientadas.
Jo sóc el monstre que s’amaga sota el llit i vol la seva sang, però només si parlem de somnis.
No et preocupis, la nit no es fosca.
Y todas las promesas de mi amor se irán contigo.

Dolços somnis, dolça víctima.